Com ensenyar alfabetització en IA: ajudar els infants a moure’s en un món de veritats sintètiques

Articles
Mona Lisa loves AI with a laptop

Vivim en una nova era de la informació. Una en què no tot el que veus (o escoltes o llegeixes) és real. Internet ens va ensenyar a ser escèptics amb els articles sense fonts o amb els continguts virals sense context. Avui, cal anar un pas més enllà. Hem d’ensenyar als nostres infants a qüestionar tot, des de vídeos que semblen reals fins a redaccions generades per intel·ligència artificial que sonen perfectament creïbles. Això és el que anomenem alfabetització en IA.

Llavors, com podem ensenyar aquest nou tipus d’escepticisme digital? La resposta, com en qualsevol bon procés educatiu, comença mostrant, no només explicant.

Per què l’alfabetització en IA és més important que mai

Les eines d’IA poden generar continguts sorprenentment realistes: fotografies d’esdeveniments que mai no han passat, veus que semblen humanes, vídeos plenament convincents i textos que sonen autoritaris, encara que no ho siguin. Això vol dir que els infants creixen en un món on el seu instint per detectar el que és “real” ha de ser més afinat i matisat que mai.

Igual que generacions anteriors van aprendre a revisar enllaços i a contrastar fonts, els alumnes d’avui han d’entendre que el fet que una cosa sembli real no vol dir que ho sigui.

Comença amb un experiment senzill

Una de les maneres més efectives d’ensenyar alfabetització en IA és mostrar als alumnes, en temps real, com n’és de fàcil generar informació falsa, però convincent, amb eines d’intel·ligència artificial.

Per exemple:

  • Fes servir un generador d’imatges amb IA per crear una foto d’un esdeveniment històric que mai no va tenir lloc.
  • Crea un petit clip d’àudio d’una persona famosa “dient” alguna cosa que en realitat mai no ha dit.
  • Fes una pregunta factual a un xatbot d’IA i mostra com el pots “convèncer” perquè canviï la seva resposta a força de repeticions o suggeriments intel·ligents.

Aquestes demostracions pràctiques capten l’atenció dels estudiants immediatament i obren espai per a debats crítics. Quan veuen com de fàcil és manipular la realitat, són molt més propensos a qüestionar el que troben al seu dia a dia digital.

Ensenya el concepte d’“al·lucinació”

Els models de llenguatge de gran escala (LLM), com ChatGPT, poden fer coses increïbles, però també s’inventen informació. En termes d’IA, això s’anomena al·lucinació: quan la IA afirma amb seguretat quelcom que és completament fals.

Mostra exemples concrets als alumnes:

  • Demana a la IA una cita inventada d’una persona real.
  • Formula preguntes sobre un esdeveniment fictici i observa com respon com si fos veritat.

Després, ensenya’ls la importància de verificar sempre la informació, sobretot quan prové d’eines que “sonen intel·ligents”. El fet que alguna cosa estigui ben escrita no vol dir que sigui certa.

Fomenta un escepticisme saludable, no la por

L’objectiu no és que els infants tinguin por de la IA. L’objectiu és capacitar-los perquè utilitzin aquestes eines amb responsabilitat, curiositat i precaució.

Parla amb ells sobre com la IA pot ser una eina poderosa per a la creativitat, l’aprenentatge i l’exploració, però que, com qualsevol altra eina, cal utilitzar-la amb pensament crític. Deixa que juguin, provin i explorin, dins d’un marc d’indagació. Algunes preguntes útils poden ser:

  • D’on prové aquesta informació?
  • Podria haver estat generada o manipulada?
  • Quina seria una segona font per confirmar-ho?

Construeix hàbits que perdurin

Finalment, integra aquestes lliçons en els hàbits digitals quotidians:

  • Fomenta la verificació de fets amb fonts fiables.
  • Dona exemple fent preguntes quan alguna cosa no encaixa del tot.
  • Crea una cultura a l’aula on la curiositat i l’escepticisme vagin de la mà.

Perquè, al final, l’alfabetització en IA no es tracta només d’entendre les màquines. Es tracta d’ajudar els infants a mantenir-se arrelats en un món digital que avança molt de pressa—i de donar-los les eines per cercar la veritat, fer millors preguntes i convertir-se en ciutadans reflexius en una era sintètica.